La Darrera morada de Violant / Joan Papell Tardiu
Papell i Tardiu, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 6 (2011) , p. 60-65

Violant d'Hongria pel matrimoni amb el rei Jaume I fou reina d'Aragó, de Mallorca, de València, comtessa de Barcelona, senyora de Montpeller, del Rosselló, del Capcir i de la Cerdanya. El rei Jaume s'hi va casar en segones núpcies, després de divorciar-se d'Elionor de Castella, i d'haver mort la bella i estimada Aurembiaix, amb la qual, abans d'haver maridat amb Pere de Portugal, havia signat un pacte de concubinatge, per tal d'obtenir el comtat d'Urgell i incorporar-lo a la Corona.

Orígens de Vallbona / Josep Maria Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria

, p. 46-59

En general quan es parla dels tres monestirs cistercencs de la Catalunya Nova tots tenim la tendència a igualar-los històricament en el sentit que els considerem com a fundacions del comte Ramon Berenguer IV per promoure la colonització de les tres comarques d'aquesta banda de Catalunya, després de la conquesta feudal del territori occidental del Principat, especialment de Tortosa (1148) i Lleida (1149). I tenim aquesta idea perquè sempre s'ha dit, -i en la major part dels casos és veritat,- que els cistercencs, precisament per la importància que donaren al treball i feines agrícoles, foren uns excel·lents promotors de l'agricultura.

Vallsanta : el monestir amagat / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 92-99

Vallsanta : el ressorgiment del monestir a Guimerà / Joan Duch Mas
Duch i Mas, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 4 (2009) , p. 88-91

Fra Guillem de Guimerà : president de la Generalitat (1310-1320?-18/19 juliol de 1396) / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 28-41

Felip d'Anglesola : President de la Generalitat de Catalunya : gener-desembre de 1380 / Josep M. Sans Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 40-49

Santuari de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc / Jaume Felip
Felip, Jaume


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 60-65

Sobre un tossalet, dominant l'emmurallada vila de Montblanc, s'alça el santuari i antic convent de la Mare de Déu de la Serra. La seva presència es remunta més de set segles enrere i en tot aquest temps ha estat guia espiritual dels montblanquins, de tal manera que la història de Montblanc no es pot deslligar d'aquest emblemàtic indret.

La Muralla de Montblanc / Josep M. Sans i Travé
Sans i Travé, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 46-57

El tradicional poder militar francès a l'època Moderna es basava fonamentalment en el coneixement del terreny i del sistema defensiu de les poblacions que els seus exèrcits trobaven en el seu avenç i que sovint havien de posar setge. Per això, fou tant important el paper dels seus enginyers.

Necessitarem algunes generacions per tenir restaurada tota la Muralla / Francesc Domènech
Domènech, Francesc


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 58-61

A l'exalcalde de Montblanc, Josep Gomis, i a l'actual alcalde, Josep Andreu, els han acusat sovint de patir de "mal de pedra" per la seva sana obsessió de treballar per a la recuperació del patrimoni històric de la Vila. Entre l'estrena de l'alcaldia per part de Gomis, el 1964, i avui, han passat gairebé cinquanta anys durant els quals alcaldes i governs de Montblanc han treballat en diverses fases del procés de restauració de la Muralla, convertida ara en el principal símbol d'identitat de Montblanc. "Els diferents alcaldes hem treballat en el projecte amb més o menys intensitat, però tots, com a mínim, hem comprat alguna casa que ha permès alliberar una part de Muralla", diuen durant una conversa conjunta amb Cultura i Paisatge. La continuïtat del projecte, doncs, ha estat una de les claus que ha permès a la Vila gaudir d'aquest valuós patrimoni.

Literatura i paisatge : un passeig literari per l'Espluga de Francolí i el Bosc de Poblet / Margarida Aritzeta
Aritzeta i Abad, Margarida


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 10 (2017) , p. 106-110

Sempre hi ha hagut diversos motius, i tots bons, per arribar-se a la Conca de Barberà, perdre's pels carrers de les seves poblacions endreçades i els racons magnífics del seu paisatge, per visitar el monestir de Poblet, Patrimoni de la Humanitat, i assaborir bons vins i autèntics menjars de la terra. Ara hi podem afegir un motiu literari. I és que recentment hem sabut que L'Escanyapobres, la novel·la que publicava Narcís Oller l'any 1884 i que és una de les més reeditades de la literatura catalana, agafa com a referents aquests indrets.

Un Model artístic fent La Ruta del Cister : creus de terme entre 1575 i 1590 / Joan Yeguas i Gassó
Yeguas i Gassó, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 82-85

Una de les marques d'identitat més local i, al mateix temps, més comuns arreu del territori català és la creu de terme, de les quals encara se'n conserven a la majoria de pobles, viles i ciutats del país. Aixecades per alguna persona o col·lectiu, ja sigui com a exvot o amb caràcter expiatori, habitualment es posaven als límits de les parròquies (allò que avui diríem el terme municipal), als límits de propietats, o també delimitaven la sagrera (espai sagrat proper a les esglésies).

100 anys d'alabastre a Sarral / Damià Amorós Albareda
Amorós Albareda, Damià


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 10 (2017) , p. 10-13

La relació entre les sarralenques i els sarralencs amb l'alabastre, explotat en algunes ocasions com a guix, ve de lluny. Tradicionalment s'ha esmentat l'època romana com a punt d'inici de les extraccions de guix i alabastre per nodrir la ciutat de Tàrraco. Malgrat aquesta tradició popular, no existeixen proves reals d'aquesta explotació.

El Castell de Solivella i el seu museu d'interpretació / Enric Capdevila i Torres
Capdevila i Torres, Enric


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 74-77

El Retaule de Solivella de Mateu Ortoneda / Josep Martí i Aixalà
Martí i Aixalà, Josep


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 4 (2009) , p. 80-83

El Forn de vidre de Senan / Ernestina Vallverdú
Vallverdú Briansó, Ernestina


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 7 (2013) , p. 30-31

Si arribeu a Senan, trobareu un poble petitó, perfectament encarat a migdia, endreçat i cuidat. Recentment ha estat reconegut com a Vila florida, pel gust a les flors i espais enjardinats. El veïnat es configura bàsicament amb cases de pedra bastides entre el s. XVIII i XIX, temps en el qual cresqué de manera notable. El nucli de la població s'allargassa d'est a oest, mentre va baixant des de la part alta de l'antic castell o torre medieval fins a arribar a la carretera. A la part baixa de la localitat, descobrireu el raval de la Creu. Més avall, fareu cap a l'àrea de lleure del Racó de la Font i al raval de la Font.

El Castell de Savallà del Comtat, el de Peralada i el Mestre del Tallat / Ines Padrosa Gorgot
Padrosa i Gorgot, Inés


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 12 (2019) , p. 68-73

En el darrer quart del s. XIX, el senyor Antoni de Rocabertí, comte de Savallà, i el senyor Tomàs de Rocabertí, comte de Peralada, van rehabilitar el Palau de Peralada gràcies a elements importats de París i de Castella, així com de les seves propietats de Mallorca i del castell de Savallà. Les seves col·leccions foren heretades i preservades per la seva germana Joana Adelaida que les va deixar en herència al seu nebot polític Fernando Truyols Despuig (1850-1923), marquès de la Torre. Finalment, l'any 1923, la vídua del marquès va vendre el conjunt monumental peraladenc a Damià Mateu i Bisa (1864-1935), que l'adquirí per al seu fill Miquel Mateu i Pla (1898-1972).

Balnearis a la Ruta del Císter : s. XVIII-XXI : les indústries turístiques de les aigües medicinals / Josep M. Vallès i Martí
Vallès i Martí, Josep Maria


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 11 (2018) , p. 24-35
Inclou informació sobre Rocallaura, Vallfogona de Riucorb, les Masies de Poblet i l'Espluga de Francolí.

A finals del segle XIX, la nostra terra i els nostres pobles eren espais amb tota mena de problemes higiènics. Sense clavagueres, sense aigua corrent, amb els animals de treball al baixos de les cases i els corrals contigus. Els femers a tocar de les viles. Tot plegat un niu de malalties i infeccions. A Europa a mitjans d'aquell segle apareixen els higienistes. Aquell corrent científic i la descoberta per part de Louis Pasteur, el 1865, dels bacteris i microbis que causaven malalties i pandèmies als humans feren canviar hàbits a les societats occidentals. Ciències com la medicina, l'arquitectura i l'urbanisme es veurien afectades, com també els locals públics amb disposicions per millorar la salut col·lectiva. La canalització d'aigua potable fins els domicilis neix en aquella segona part del segle i desplaça l'ús domèstic dels pous.

Els Comalats / text i fotografies: Ajuntament de Passanant i Belltall, i Cultura i Paisatge



En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 9 (2016) , p. 100-105
Inclou dades d'interès de Passanant, entrevista amb l'alcalde, Ramon Aloy i mapa de com arribar. Inclou informació sobre els nuclis de població: La Sala de Comalats, el Fonoll i la Glorieta.

De molt antic, els Comalats designaven un territori feudal que abastava des de Forès, a la Conca de Barberà, fregant la comarca de l'Urgell, fins als altiplans més meridionals de la Segarra. Geogràficament, els Comalats formen un rengle de turons, plans en la seva majoria, dibuixats per les valls del Corb i del Cercavins. El tossal de Comalats (869 m alt.) i el poble de Forès (866 m alt.) són els seus discrets estendards. Actualment, els Comalats és un territori desconegut per a molts.

La Plaqueta gravada del Molí del Sant Grerori, una peça excepcional de l'art prehistòric moble català / Jaume Carballido
Massó i Carballido, Jaume


En: Cultura i paisatge a la Ruta del Císter. Valls, Núm. 6 (2011) , p. 42-44

El dia 26 de desembre de 1932, tot aprofitant la diada festiva, el metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera i un reduït grup de col·laboradors excavaven el sector V de l'abric de Sant Gregori, situat molt a prop de l'ermita homònima del terme municipal de Falset (Priorat). Sota d'uns blocs de pedra sorrenca, va aparèixer -de cap per avall- una petita placa de pissarra o llicorella, de 71 * 36 * 9 mm, en què hi ha gravada la representació d'una cérvola que mira cap a la seva esquerra. Segons la descripció que poc després va publicar el mateix Vilaseca.

Alguns càntirs del Vendrell / Joan Fontana
Fontana Figuerola, Joan


En: Cultura i paisatge a la ruta del Cister, Núm. 6 (2011) , p. 24-25

El càntir més conegut del Vendrell, i per extensió, del Baix Penedès (a Torredembarra també va haver-hi un taller que el feia: Cal Gerrer), és el càntir de camp. El tenia el pagès al tros, n'hi havia a les fàbriques, el trobàveu a peu d'obra i s'hi bevia a les llars. Anava envernissat només de dalt, com una corona verda que comprenia els dos brocs i la nansa. Se'n feien sis mides escalonades que tractaven d'adaptar-se a les conveniències de l'us; tanmateix, dos models eren fora mida: el càntir de canalla i el de mariner. El primer, esdevenia gairebé una joguina, els seus escassos 14 cms. el feien apte perquè l' infant acompanyés el pare o la mare (més segur l'avi o l'avia) a "omplir el càntir"; el de mariner, notablement gran, servia precisament per allò que el seu nom ens suggereix: disposar d'aigua potable a la barca durant la pesquera o la singladura.